MIDNIGT CITY

1. Jo vivia a un carrer de Misoury, en general era un barri tranquil, tret d'alguna veina xafardera que de vegades generava rumors veinals. Peró tret d'això, era un barri tranquil per a que un nen de vuit anys pogues fer una vida normal : anava a l'escola, jugava en un equip de béisbol Amb els meus amics,... bé, el que qualsevol nen de la meva edat faria. Un dia, quan tornava (de entrenar) de bèisbol, una furgoneta molt estranya es va aturar unes passes

més enllà. Aleshores, dues persones amb la cara tapada van començar a dirigir-se cap a mi, jo vaig arrencar a córrer peró em van enxampar, i em varen posar dintre la furgoneta, no se a on em volien portar. Al cap d'unes hores, vaig sortir d'aquell vehicle ben marejat i aquelles dues persones em portaren dins d'un edifici i em van tancar dins d'una cel.la. Anaven passat els dies i la resta de cel.les s'anaven omplint d'atres nens, algus coneguts i d'altres no però tots érem d'edats semblants. Un dia, sobtadament, tots vàrem sentir una espècie de sirena i les portes de les cel.les es varen obrir. Tots els nens vam sortir i un grup de persones però, aquest cop sense portar la cara tapada ens portaren a una estança en la que ens obligaren a fer diversos jocs mentals. Cap de nosaltres entenia res, fins que ens explicaren el motiu pel qual érem alla: teniem el poder de la telequinesis. Des d'aquell dia aquella gent experimentaven amb nosaltres, fins que un dia, una nena que semblava ser més gran que nosaltres, ens va proposar que fessim un revolta contra aquella gent. Tots hi vàrem estar d'acord i va resultar un éxit perqué vam aconseguir escapar d'aquell maleït edifici. Vàrem caminar molts kilómetres un cop fora d'aquell lloc. Finalment trovarem una nau indùstrial abandonada a on ens instalar.larem i entre tots vam planejar venjar-nos d'aquella gent.

2. En Kevin vivia en un carrer de Misoury, ell considerava que en general portava la vida normal d'un nen de vuit anys. El que més li agradava era jugar al béisbol amb el seu equip. Un día, tornant de l'entrenament (de béisbol), una furgoneta es va aturar a pocs metres del nen. Ell es va sorpendre i dues persones van sortir del vehicle amb la cara tapada. Però més el va sorpendre quan els dos individus es van dirigir cap a ell, l'unic que se li va acudir va ser fugir corrents d'aquella gent. Però el van agafar i el varen posar dintre d'aquella misteriosa furgoneta. De sobte, la furgoneta va frenar en sec, en Kevin es va sentir marejat i molest quan la porta de vehicle es va obrir i aquells dos individus s'el varen emportar a la força a una cel.la a on hi feia una olor molt forta a lleixiu. Al principi, en Kevin se sentia molt sol en aquella sala plena de cel.les buides, però més tard es van anar omplint d'altres nens. Un dia, una sirena va ressonar per tota la sala i les cel.les es van obrir, tots els nens varen sortir, però de seguida uns homes van portar-los a una sala en la que els van sotmetre a diversos exercicis mentals. Cap dels nens entenia aquella situació però acabades les proves els van comunicar que tots ells tenien un poder anomenat telequinesi. D'un bon principi, per als nens va ser una boníssia notícia, tots imaginaren mil i una situacions en les que podrien usar aquest poder, però més tard, l'alegria i la il.lusió es va esfumar quan tots ells van ser sotmesos a estranys experiments mentals. Fins que un dia en Kevin i els altres varen decidir escapar-se i anar-se'n a una fàbrica abandonada. Arribats a la fàbrica, els nens van decidir que es venjarien d'aquelles persones.

LA MÀ DISSECADA

El comentari d'un text literari:

Henry René Albert Tuy de Maupassant va nèixer el 5 d'agost de 1850 a París i va morir el 6 de julio de 1893. Era un escriptor de contes, tot i que va escriure sis novel.les. Ja des de buen petit la seva mare el va introduir en L'Hospitalet estudiar de les llengues clàssiques. Al 1870s'en va anar a viure a París amb el sur pare per culpa de la guerra i va començar a estudiar dret, però no va ser fins el 1880 quan va publicar la seva primera obra que va començar a donar-se a conèixer. Maupassant és del corrent literari naturalista perque el naturalisme intenta descriure el comportament humà i social i el sur entorn, també es caracteritza per representar figures i objectes i la seva interacció.

L' obra la tomba i altres contes d'horror pertany a una narrativa naturalista i d'horror.

 Aquest conte tracta d'un home que arriba de Normandia amb una mà dissecada a una reunió. Tothom li diu que es desfaci d' ella, i que la torni al seu amo, però ell no en fa cas i se l'emporta a casa, finalment mor a causa de la mà dissecada que sembla tenir un poder sobrenatural. Quan van a enterrar l'home, a l'hora de cavar la fossa es troben una altre tomba que ja estava enterrada en aquell lloc i després paguen a un sacerdot perqué l'ànima de l'amo de la mà marxi en pau.

Al principi del relat es pot veure com el text te un to irònic, però a mesura que va passant la història, desapareix aquest to irònic i el text es va tornant més tètric, seriós i trist. El text es dividiria en tres parts:

La primera part (plantejament): Aniria des de l'inici del relat (Quan explica que el seu amic Louis R..., va reunir a uns quants amics) fins que Pierre arriba amb la mà i tots els amics diuen que es desfaci d ella mentre en fan bromes.

La segona part (nus): Començaria quan el narrador/protagonista li pregunta a Pierre sobre la mà i aquest li contesta que la te a la campana de la porta i acabaría quan els policies entren a casa d'en Pierre i troben tots els mobles moguts i en Pierre amb molt mal estat al terra amb la marca de cinc dits al coll.N

La tercera part (desenllaç): Aniria des de que surt al diari que en Pierre ha recuperat el coneixement i acabaria quan en Pierre es comença a ofegar misteriosament mentre es posa a cridar donant-li una mort espantosa i finalment el porten a Normandia per enterrar-lo, però quan caven una fossa, troben un taüt del propietari de la mà, enterren a en Pierre a un altre lloc i li paguen al capellà perquè l'ànima del propietari de la mà marxi en pau.

En aquest relat hi ha diferents recursos estilístics com:

Comparacions: Va entrar com un huracà.

Metàfores: Saltarà a la gola, pudia a malvat, boig de terror.

Frases fetes: Qui ha matat, matarà; qui ha begut, beurà.

Personatges secundaris:

Els amics de la reunió: Són una mica escèptics i els hi agrada fer broma però alhora són seriosos.

Capellà: No es sap gaire del capellà, només es sap que és un home gran

Personatges principals:

Pierre: Éste el personatge de qui es parla a la història i el que s'ha fet amb la mà dissecada.

Narrador: És un narrador en primera persona (intern), n'és el protagonista i testimoni dels fets.

La història és d'un temps lineal, tot i que és desajustat perquè es fa un flashback quan en Pierre explica la història de com va probarla mà. Esta ambientada França, a l'època dels 1880-1900 més o menys. Te un ambient una mica tenebrós i tètric.

5.Conclusió:

És una història entretinguda i tètrica, tot i que a mi no m'ha provocat cap mena de por. Els aspectes que crec que destaquen més per a mi, seria la capacitat que tenia una sola mà dissecada de poder matar a algú d'aquesta manera i la "casualitat" de trobar-se amb el propietari de la mà quan anaven a enterrar a en Pierre.